TRINIDAD...O LA ILLA SENSE FOTOS...

no hi ha fotos, ala!!, es una illa enorme... be... potser no tant, pero despres de totes les que hem anat recorreguent es pot dir que aquesta es enoooorme. no hi ha fotos perque sols hi he estat quatre dies (un d'ells passat per aigua de cap a peus, fart de ploure!), ja hem vist platges precioses...boscos i muntanyes, curiositats i més d'una festa...aqui hem trobat molta fauna, pero jo no treballo per national geographic, i no per falta de ganes,el que vull dir es que les meves fotos de fauna... ja m'enteneu. el cas es que hem pogut veure els preparatius del carnaval, se suposa que el millor despres de rio de janeiro, i per corrovorar si era un lloc de festa potencial varem decidir fer una sortideta nocturna, i buneu, encara em tremolen les cames, com compendreu no penso penjar fotos de les marxes, no s'entendrien. el cas es que serà una llàstima perdreme'l, peró ja tenia el bitllet d'avio comprat, aixi que d'aqui a una hora toca volar cap a un lloc encara una miqueta mes fred que l'empordà, canviare de latitud. ha sigut extrany dir adeu al barco, dos mesos i mig, dia rera dia, en un espai tan petit, cuinant, menjat, explorant illes i fent amics junts... has de saber estirar i afluixar perque aixi es crei un equilibri entre tots que et faci sentir lliure pero al mateix temps formant part d'una pinya, suposo que al haber sabut trobar i cuidar aquest equilibri hem fet que poguessim i volguessim gaudir d'aquest viatge, i lo maco es que ha sigut de forma espontania, ja que quan ens varem posar a navegar junts podriem dir que no ens coneixem pas massa be...podia haver sortit al reves... el cas es que ara em deixare perdre una mica abans de tornar a roses, que ja fa massa temps que us trobo a faltar!!

GRENADA...

Existeix una llegenda urbana (o no...) sobre els nens petits de barcelona, als quals si els preguntes d'on venen els ous et contesten;-de la nevera, o si son una mica espavilats et contesten;- del supermercat!!. l'altre dia, passejant per una muntanya varem passar per l'hort d'un senyor que havia decidit plantar alguna pinya, i ara entenc que deuen sentir aquets nens quan descobreixen que els ous venen de les gallines, i es que era la primera vegada que veia d'on sortien les pinyes i em vaig quedar amb la boca oberta, m'imaginava una altra cosa... no se rollo arbre... pero aixo sembla un carxofer... santa ignorancia!...

aqui la gent recicla molt, gairebe tot son coses que venen d'europa o america i han entrat en deshus, pero aqui passen una mica de tot i tot els hi va be. visca el reciclatge, hi han molts ferris del nord d'europa, cotxes americans, etc, pero el que em va fer molt de riure va ser veure com havien reciclat aquestes cabines de telefon tipiques d'anglaterra, sols els falten els autobusos de dos pisos,

i si no tens pasta per muntar un restaurant, i aixó de muntar un xarito tampoc es lo teu...cap problema, et muntes una carpa al primer solar que trobes i si la gent te gana ja vindran! si senyors, el restaurant al canto d'una rotonda! la gent s'espavila i no te manies...

també va ser divertit comprovar quantes persones hi caben en una furgo, i no era un concurs, era el mitja de transport mes habitual de la illa... buenu, de fet de casi totes les illes que hem visitat... i la veritat es que ni dragoncan ni re d'aixo, una volteta per aquestes carreteres i us asseguro que portaventura fa riure, el resultat es de 17 "passatgers" en una toyota hiac...sorpenent,

haig de reconeixer, peró, que soc fan d'aquest sistemes de transport i crec que son molt saludables a nivell economic i social. el cas es que no hi han grans autobusos ni companyies de transport, aixi que si tens una mica de diners i et compres una furgo i pagues una llicencia, et donen una linea de transport a cobrir. aixo vol dir que mai has de mirar horaris, sempre passa alguna furgo, i si te lloc et carrega, i si no en uns pocs minuts en pasa una altra, es mes rapid que un autobus i fa molte smes parades aixi que es molt comode. funciona molt be i es molt i molt barat, fins i tot pels locals aixi que tothom viatja amunt i avall amb aquestes furgos, crec que aixo fa que no hi hagui companyies que paguin una miseria de sou als seus xofers i tinguin un monopoli i decideixin horaris, etc, i a mes ocupa a molta gent, tan directa com indirectament, es creen molts llocs de treball...

buenu, espero haver-vos fet arribar la part alternativa a les platges paradisiaques del carib! que ja us vaig bombardejar amb prous fotos! l'emoció de l'arribada...ja se sap...

una abraçada!

MARTINICA

Va ser una alegria descobrir una illa que enteniem, es a dir muntada a l'europea, i haig de dir que em va agradar molt tot i que tot es "made in france" fins i tot quan varem anar al super va ser tot un esdeveniment, hi havia de tot, a preus relativament normals i productes que coneixiem, mireu com n'estavem de contents, ballaruques i tot!!

varem fer un cim al crater del pelé, va ser...com us ho diria...pffffffff!

aqui es veu molt be el crater antic i com dins el crater hi va haver una nova erupció i es va crear una nova muntanya a dins, si us fixeu a la dreta la vesant interna de l'antic crater i a la dreta la vesant del nou volca, que per cert deu tenir sols un 80 anys, per tant es la "muntanya" mes jove a la que he pujat!

aquest soc jo, envoltat d'enciams ...

com sempre... em vaig deixar les botes al taxi aixi que vaig pujar en xancletes... aqui la prova, per cert, soc venerat a l'illa per la meva gesta,jajaja

ningú ens va avisar que a partir de les tres de la trad no hi havia bus de tronada aixi que uns amables senyors jubilats francesos ens varen donar la benvinguda al seu minibus on casualment hi havia tres seients lliures...va ser molt divertit!

us avanço una foto de grenada, i es que em trec el barret devant les seves autoritats, han decidit que realment volen fer feliç a la gent, i aixó vol dir en tots els aspectes, la policia ha decidit contractar dones maques, vestirles apropiadament i veieu que passa ara quan un policia et posa una multa... ja no t'enfades! fas petar la xerrada i convides al policia a un café! visca la mentalitat caribenya!!

per mi que els mitjons no lliguen gaire, pero no passa res, no cal filar tan prim...

una abraçada a tothom!

HAITÍ

al principi va semblar que si, ens varem reunir al barco i la cosa tenia pes, despres de la primera cervesa, unes cerveses mes tard el tema feia estona que s'havia desviat (amb perdó de la paraula) i al final de la nit es va tencar el tema amb un no rotund alegant motius de seguretat, jo tot i haver colaborat en les cerveses crec que no vaig tindre gaire poder de convicció tot i que vaig intentar ser discret i q no se'm veies el plumero. al final de la votacio el no, la idea, omplir dos vaixells d'aigua i anar fins a haiti per entregarlos juntament amb dos purificadors d'aigues a caulsevol vaixell militar, sense tocar terra... pero... sols eren cuatre dies navegant i poder dir; -vaig estar a prop i vaig fer algo! peró a vegades es millor no portrli la contraria al capi...al final la opció mes cómoda, fins i tot per a mi,; estem a martinica, pero d'aixó ja en parlarem dema, ara unes fotos i a dormir o a ballar, que ja es divendres!

primer una d'aquelles de "busca las siete diferencias" i a mes a veure si sabeu quina correspon a una ermita d'un poblat de pagesos de sta lucia i quina (del mateix deu) pertany a la civilitzada martinica...

a sota podeu veure que si vols muntar un "internet cafe" sols necessites una cafetera i un internettee.. tot s'hi val!

aquesta es la cara que se li va quedar al nen quan li vaig dir que jo venia de roses... reaccio bastant generalitzada per cert.

i aqui es on podreu trobar a la sara el dia que digui... me'n vaig a per tabaco! i tingui una cella mes aixecada que l'altra! una abraçada sara!!

salut i fins dema!!

AMUNT I AVALL

Holaaa!! al final varem poder desenganxar el cul de Bequia i navegar cap al nord, a st vincent, i a mes amb una missió! el 14 va ser l'aniversari d'en Baziel, un holandés molt enrollat que varem coneixer a las palmas, la idea era organitzarli una festa sorpresa a l'estil pirata, així que varem anar a una de les illes on varen fer piratas del caribe i allí, en una cala semi deserta, on sols hi havia un parell de xiringuitos varem trobar el que buscavem, un restaurant que havia comprat alguns objectes de la peli i estava decorat com una taberna. ens varem quedar un parell de dies per arrreglar el tema i gaudir d'estar enmig del no res, segurament un dels llocs mes apartats i poc turistic (el restaurant no te massa exit...) que hem visitat...

jordi, si encara dubtes... aqui la gent ho te molt clar...

st vincent, es una illa totalment muntanyenca, cada pam atapeit de bosc tropical, verda, amb un enorme volcà i molt poc habitada, poc turistica i desenvolupada...perfecte!

aquesta es la cala on varem trobar el restaurant, son unes aigues molt profundes, el mig de la cala tenia uns 120 metres de profunditat, mai he vist res igual... varem haber de dondejar el barco amb l'ancla per un cantó i la popa amarrada a un cocoter...

un pescador ens va venir a fer una visita i varem flipar com mantenen l'esquer viu, fixeu-vos en el fons de la barqueta...dos rems i apa, a pescar tonyines...

un cop tot arreglat varem seguir cap al nord, a sta. lucia, una illa igualment verda i exuberant, mes desenvolupada i amb mes habitants, peró igualment molt tranquila, varem llogar un cotxe i varem estar en el crater d'un volcà pestilent, crec que ja se on te el forat del cul la terra... banyet d'aigues termals i visita amb posta de sol inclosa a un lloc molt magic, diuen que es una de les millors vistes que hi han, ho he sentit tantes vegades... peró aquets cop... podria adjuntar desenes de fotos, pero no hi ha cap que sigui la "bona"

allí varem convencer a la mel i la jenna que ens acompanyessin cap al sud a fer el pirata, varem disfrutar molt navegant i va ser molt especial ja que varem veure una balena, sentirla respirar va ser tota una experiencia! els dofins també ens varen acompaanyar una estona. poca estona despres de nosaltres varen arribar en baziel i en rolf, mapa del tresor inclos per trobar el lloc, i quan ens va veure... bé, va ser molt emocionant veure un tiu de dos metres amb una llagrimeta galta avall, va ser d'aquelles nits tan divertides que passen en cinc minuts, beure ballar, cantar,...i tots disfressats!jajaja

us deixo amb aquestes fotos, que encara son prou decents...ara tornem a ser a st vincent i veurem cap on anem.

si teniu temps no us perdeu la pagina web dels holandesos, es molt divertida i us podeu fer una idea de lo penjats que estan! hi ha l'enllaç a la dreta, cliqueu welcome...

salut!

EL DIA DE LA MARMOTA

no se si recordeu aquella mitica pelicula en la que bill murray despertava un cop i altre en el mateix dia, els dies es repetien i ell ja sabia el que passaria, es una mica la sensacio que tinc ara mateix, portem una setmana en el mateix lloc, i no es res, ja ho se, pero quan s'esta de viatge es te ganes de veure coses noves. varem fer una petita excursio amb una familia molt maca que varem coneixer, varem anar a tobago cays, son unes illetes molt peques i envoltades d'esculls paradisiacs, varem navegar i passar la nit allí, pero la resta de temps l'estem passant al mateix lloc i ja toca moure's. he remenat una mica les fotos i us adjunto algunes " a la carta".

una de les illetes de tobago cays.

alguns de la "family" i el menda

aqui varem passar la nit fondejats. a continuació unes fotos de natius a petició de la glória. ja veus que hi ha un bon planter! potser necessitan a alguna profe que els ensenyi català!!!

si t'hi fixes el nanu es super elegant, te un estil que ni a les millors passareles!

la foto de sota es d'un bar, fixeu-vos que els tamburets i la barra són ossos de balena. poden pescar quatre balenes a l'any per qüestions culturals, ja que es tractava de la principal font d'ingressos durant un temps i forma part de la seva cultura.

toni!! ja veus que on hi ha vocació... aquest nanu es va "arreglar" la seva propia bici, si hi ha ganes de pedalar no hi ha res que t'aturi! l'haurieu de veure com baixava per la carretera... no se si per la "bravura" o per la falta de frens, si a aquest nanu li donen una de veritat no l'enganxa ni deu!

espero que us hagueu entretingut una mica!

una abraçada!

familiaaaaa!!

vinga va!! que arriben els reis!!! ja heu sigut bons!! si no ja sabeu! varem fer una visita a una granja de tortugues marines (la veritat es que feien una miqueta de pena), va ser una excursio a peu d'unes quantes hores pero s'ho va valer, gairebe no hi ha ningu a l'altre part de la illa, i el cami es una carretereta envoltada de cocoters i plantes carregades de flors espectaculars. platges precioses, etc. varem coneixer a una familia que tenia una casa molt xula enmig de la muntanya, la varen disenyar ells i es una casa ecologica, pensada per contaminar el menys possible. la varen construir fa quinze anys. encara hi han esperances, fins i tot als trópics!!!! us deixo amb unes fotos!!

que tingueu uns molt bons reis, gaudiu dels nens!!!

BEQUIA

Feliç 2010 a tothom!!!

el dia abans de cap d'any varem sortir de barbados cap a Bequia, varem navegar amb lluna plena i varem tenir molt bon vent aixi que la cosa va ser rapida. La millor part va ser navegar per una zona de petites illes i grans roques enmig del mar, amb lluna plena i fort vent, i imaginar que alli era on els pirates es refugiaven fa uns centenars d'anys, ara, como tots sabem, es refuguien al parlament, al gobern...

el cas es que aquesta illa es sorprenent, es molt petita i amb pocs habitants i poques cases, molt verda i muntanyosa tot i que amb poca alçada i no hI ha grans construccions, es una petita bahia amb mes de doscents barcos fondejats, tot el turisme que hi arriba son navegants aixi que hi ha un ambient molt especial. Caminant pels cuatre carrerons del poble et trobes a gent que vas coneixer a las palmas o cap vert, i es molt divertit trobarse de nou. Cap d'any com a per tot, molta gent al carrer, festa a tots els locals, molt de reggae i hip hop i una cosa curiosa... l'esglesia oberta i amb gent passada la mitja nit!

El dia 1 caminant per la illa i la seva minijungla i acabant a la platja.

A vegades des de l'emporda em pregunteu que quina gracia pot tenir anar tan en barco, i d'altres compartim aquest lligam amb el mar, a tots us convido a llegir aquest fragment d'un llibre d'un navegant en solitari que es diu Bernard Moitessier, no es pot comparar, pero pot donar alguna pista de que es pot sentir. Espero traduir-ho prou bé:

“em pregunto si la meva aparent falta de fatiga podria ser una mena d'estat hipnotic nascut del contacte amb aquest gran mar,...

...estic ple de vida, com el mar que contemplo tan intensament. Tot i que som amics, sento com també em vigila...

...sols us puc donar les meves anotacions, els ocells, el mar, la posició i els petits problemes diaris. Les meves anotacions reals estan escrites al mar i al cel; no es poden fotografiar ni donar als altres...”

gaudiu del 2010!!

JA VEIEU QUE PLATJA I COCOTERS...