Arxiu del blog

dijous, 7 de gener del 2010

EL DIA DE LA MARMOTA

no se si recordeu aquella mitica pelicula en la que bill murray despertava un cop i altre en el mateix dia, els dies es repetien i ell ja sabia el que passaria, es una mica la sensacio que tinc ara mateix, portem una setmana en el mateix lloc, i no es res, ja ho se, pero quan s'esta de viatge es te ganes de veure coses noves. varem fer una petita excursio amb una familia molt maca que varem coneixer, varem anar a tobago cays, son unes illetes molt peques i envoltades d'esculls paradisiacs, varem navegar i passar la nit allí, pero la resta de temps l'estem passant al mateix lloc i ja toca moure's. he remenat una mica les fotos i us adjunto algunes " a la carta".

una de les illetes de tobago cays.

alguns de la "family" i el menda
aqui varem passar la nit fondejats. a continuació unes fotos de natius a petició de la glória. ja veus que hi ha un bon planter! potser necessitan a alguna profe que els ensenyi català!!!
si t'hi fixes el nanu es super elegant, te un estil que ni a les millors passareles!
la foto de sota es d'un bar, fixeu-vos que els tamburets i la barra són ossos de balena. poden pescar quatre balenes a l'any per qüestions culturals, ja que es tractava de la principal font d'ingressos durant un temps i forma part de la seva cultura.

toni!! ja veus que on hi ha vocació... aquest nanu es va "arreglar" la seva propia bici, si hi ha ganes de pedalar no hi ha res que t'aturi! l'haurieu de veure com baixava per la carretera... no se si per la "bravura" o per la falta de frens, si a aquest nanu li donen una de veritat no l'enganxa ni deu!


espero que us hagueu entretingut una mica!

una abraçada!

3 comentaris:

  1. Ei David! Quines fotos més maques!!!! I tu fas molt bona cara! en Jordi em va dir que potser tornaras al febrer per lo de l'examen, la veritat és que després de veure tot això no seràs capaç de quedar-te a Roses. Disfruta molt. Un petó!

    ResponElimina
  2. gracies anna!!m'anira be tocar de peus a terra, la idea es passar un parell de mesos a roses i cambiar de "cantó", ja us en faré cinc céntims tot ballant amb els di veriones!
    abraçadaaaa

    ResponElimina