LA TRAVESSA

Estic a la coberta del barco, de guardia, peró com que no hi ha vent estem anant a motor i fent servir el pilot automatic. Son les 19.30 d'aqui i sobre meu un espectacle d'estrelles, la mar calmada i un pessic de lluna que esta a punt de despareixer just per la proa, just a l'oest. Segons els nostres càlculs i a menys que el vent ens acompanyi molt i molt, se suposa que tocarem terra d'aqui a uns tres dies. Ara en portem 13, o potser 12... la veritat es que em fa una mica de pena arribar a terra tot i que en tinc moltes ganes. Tinc ganes de fotre'm un mojito! Nedar en algún escull i ballar amb una tia bona. Em ve de gust una papaya o una pinya, platans! Pernil i una canya molt freda!!un gelat!. Peró la veritat es que haver estat navegant aquets dies ha sigut genial!quan el vent ha bufat fort ha sigut espectacular veure com el barco tallava l'aigua, i sentir dotze tones surfejant una gran onada rera l'altra es molt emocionant, i despres, quan tot aixo passa es converteix en un bressol dolç i gegant. Com les algues s'iluminen amb el frec del barco i quan els dofins naveguen amb nosaltres de nit dibuixen llargues linees verd fluorescent que es creuen un i altre cop i es recargolen dibuixant el rastre d'aquets “torpedes”. Hem tingut la nostra rutina de les guardies, sempre en parella, xerrant, escoltant musica, trencant-nos el cap intentant destinguir estrelles i constelacions. Les hores a la cuina preparant menjar, pastissos o cuinant pa. La millor hora del dia vora la posta de sol, quan ja no ens hem d'amagar sota coberta per escapar-nos del sol, i la fresca ens compensa tota la suor del dia, i sembla que un arc de sant marti hagi explotat i els colors s'hagin escampat per tot el cel i el mar. Sento posarme poetic pero es inevitable... i la millor de les festes, quan no hi ha vent, parar el barco, despullarse, i de caps a l'aigua!!! tinc ganes de tocar terra... pero crec que trobare molt a faltar estar en mig de l'espai i del temps.